La Brigada / Incerta glòria / Cedé

Tercer elapé de La Brigada / Febrer 2013 / IRIV

Gràcies als seus dos primers discos, L’obligació de ser algú (Outstanding Records, 2008) i Les paraules justes (Outstanding Records, 2010), La Brigada ja va deixar clar que no és un grup producte d’una casualitat, una conjuntura o un caprici, i que no es prenen la música com un divertiment sinó com una missió de certa transcendència. Ara, Incerta glòria fa un pas més: som davant un disc amb vocació de disc, no pas de col·lecció de cançons disposades d’una manera casual. Un treball dissenyat, diguem-ne, a l’antiga, amb tot de motius melòdics que es van repetint al llarg de tot l’àlbum (les tres peces titulades “Incerta glòria”), i que comença i acaba amb sengles cançons bessones, “Els amants” i “Un amor suprem”, aquesta darrera portadora d’un clímax psicòtic que sembla evocar entre línies el desenllaç fatal del “Rock’n’roll Suicide” de David Bowie. (Jordi Bianciotto)